A Espanya i en algunes Comunitats Autònomes com és la Valenciana hi ha un patrimoni agrícola que al llarg dels anys ha sigut oblidat i abandonat, passant desapercebut per a l'opinió pública i els Organismes i Institucions Públiques.

Ens referim a les típiques, majestuoses, laborioses i extraordinàries edificacions centenàries de marges de pedra que donen peu als bancals de secà llaurats i plens de bellíssimes garroferes, oliverars, vinyes i altres arbres que es van superposantse des de les faldes de les nostres muntanyes a les carenes més altes, o endinsant-se com a escalons entre barrancs a les zones més recòndites dels nostres muntanyes.

Estos bancals de secà que en la seua època d'esplendor podien vore's llaurats, actuaven com a tallafocs i ajudaven al drenatge i absorció de l'aigua de pluja regenerant als aqüífers, dotant al sòl de major humitat i evitant l'augment de la temperatura ambiental i regenerant l'estrat herbaci tendre, donant aliment a molts animals. Les garroferes, oliverars i vinyes ben cuidades donaven humitat a l'ambient, menjar, hàbitat i refugi a l'espècies. Els marges de pedra, realitzats de forma artesanal i laboriosa, evitaven l'erosió dels nostres muntanyes i subministraven refugi a quantitat d'espècies.

Els camps de secà són part de la història, patrimoni i cultura del poble de la Comunitat Valenciana. Actualment la reconstrucció d'1 m3 de mur de pedra en sec costa entorn dels 90€ de mà d'obra. Això ens pot servir per a valorar el patrimoni que poc a poc anem perden, i l'immens esforç que significava transformar un terreny en bancals.

En l'actualitat alguns Ajuntaments han pres consciència de la importància patrimonial dels nostres secans, però són totes les Administracións, siga en l'àmbit Local com Provincial o Autonòmic, i fins i tot, Nacional o Europeu, els que han de prendre les mesures legislatives i econòmiques necessàries per a protegir i restaurar el nostre patrimoni agrícola.

Volem que es conserve el nostre patrimoni històric agrícola i cultural, fomentar l'ocupació rural i l'atractiu turístic, i millorar la qualitat del nostre medi natural i ambiental, en difinitiva la biodiversitat premisa bàsica del nostre creixement sostenible, perquè en realitat tot ell és un préstec als nostres fills.

Estos bancals actualment es troben abandonats en la seua majoria, arribant a estar desconeguts per la gran quantitat de mala herba que ha crescut sobre ells. La terra està compactada i la infiltració d'aigua en el subsòl queda reduïda. Les sendes d'accés als secans s'han perdut per falta de manteniment, els marges de pedra cauen a trossos i es deterioren a causa de l'erosió i al pas del temps. L'arbratge ha sofert adversitats com incendis, atacs de plagues, etc. quedant només xicotets rebrots i ha sigut substituït per pins, que durant anys i amb l'ajuda de la legislació, han convertit els secans en zones forestals.

Per això, i amb la finalitat de conservar i preservar este patrimoni, demanem als Organismes i Institucions Públiques que sol•liciten als nostres legisladors que els camps de secà amb els seus marges de pedra patrimoni històric agrícola, cultural, rural i mediambiental de la Comunitat Valenciana es legislen, amb la finalitat de protegirlos, preservarlos, i s'invertisca en la seua recuperació, conservació i manteniment.